Canvi d'emplaçament....

Mentre el pressupost que ha fet el veí constructor per a les choukounes segueix perdut en la immensitat de calaixos, carpetes, dossiers i altres elements classificadors de l’SKDK, a la última assemblea de la Secció Comunal de Dupont, la Mme. Charité va explicar que finalment no podria donar el seu terreny a la comunitat per construir-hi el centre de salut (choukoune + cuina + latrina). Així doncs ja em veia tornant al principi de la història, sense terreny i sense pressupost. Tot i que vaig donar tots els dibuixos i explicacions abans de marxar cap al sud (quan de temps que fa ja d’això!) el projecte de les choukounes segueix més parat que el gos del veí esperant els ossos del pollastre.

Per sort l’equip de salut ha pressionat una mica a la comunitat (no m’ho creia quan m’ho explicava el Michelet) i han estat buscant un altre terreny per ubicar-hi el projecte. De fet està previst que Dupont sigui la primera que es comenci a construir (si Dye vle que comencem....) un cop tinguem aprovat el pressupost (i el trobem) i tinguem els diners. A vegades van sortint inesperadament i, de cop, un senyor ja molt gran, cec i amb un munt de fills ha decidit donar un terreny petitet del costat de casa seva. El terreny és molt més a prop de la carretera, però té l’avantatge de tenir molts arbres, sans i de diferents tipus. El terreny és una mica més petit que l’anterior (25x16m), però al tenir molta vegetació la comunitat ha pensat que és millor. I de fet, tots aquests arbres poden ajudar a col•locar correctament l’espai de reunions, la cuina i la latrina.



És increïble que en tant poc espai hi hagi tants arbres diferents, mentre que a la resta de muntanyes pots estar molta estona sense veure res que no sigui un Mango. Els arbres que hi ha al terreny són (en creol) Mang, Banann, Pwa Dou, Bwa Dòm, Lorye, Palmye, Kowosòl, Kas, Siwèl i Janmari. A més hi ha una plantació de blat de moro, que han decidit treure per fer-hi les construccions (més que res és que gairebé no s’hi podia caminar)

Després de prop de dues hores parlant amb els propietaris del terrenyexplicant-nos tots els tipus d’arbres i per a què serveixen, comentem que una prioritat és deixar tots els arbres (bieeeen, per fi algú que no vol tallar arbres!) Només se’n tallaran dos, un de mort i l’altre massa vell, per deixar espai per a la cuina. De la mateixa manera, la separació entre l’espai de reunions i la carretera adjacent es farà amb massa vegetal enlloc de filferro ja que així hi haurà més privacitat, serà més barata, serà més maca i de passada donarà exemple als veïns. Quina gent... :D