Un altre moment compartit. S'acosta la festa patronal de Karis i la gent, espontàniament, surt al carrer a celebrar-ho. S'ajunten un parell de tambors, unes maraques i molta gent i es passen estona i estona tocant i ballant.
Per fi he arribat a la frontera Dajabón-Wanamèt, després de 5 hores d'autobus (més les 10 d'ahir!). Sembla que tinc una atracció pels dies de "mercat binacional" ja que sempre que he creuat aquesta porta ha estat en divendres o dilluns (els haitians i dominicans poden creuar-la lliurement aquests dos dies). Al fons, la porta entre tots dos països. La resta, sobren les paraules.
Deixo 10 segons compartits de la vida de Karis. Es la despedida que es fa als formadors.
Entrades
Comentaris
