be... ja estic sol...

Aquest mes d'agost ha arribat amb força i sembla que el recordaré bastant de temps. El primer dia vaig baixar fins la fontera per despedir-me de l'Alícia, que estarà un any a Sao Paulo estudiant, i amb la perspectiva de quedar-me dos mesos més cooperant aquí a Haití. A més, des del dia 31 que plou 12 hores al dia, portant a la pràctica el que vulgarment es diu "temporada de pluges". Aquests ruixats que impedeixen fer res comencen a les 14 del migdia, així que l'activitat diària es veu reduïda a la meitat. Aquests dies m'he dedicat a fer feina fora de casa entre les 9 del matí (quan representa que tothom ja ha acabat les feines matineres de casa) i la 1 del migdia (quan cada ovella torna al seu corral per dinar). Després es posa a ploure i jo em quedo enclaustrat a casa, llegint, escrivint i dibuixant, amb el porxo ple de bèsties xopes - mentre escric aquestes paraules hi ha 5 gallines i 3 ànecs.

Des que estic sol a Karis la meva vida ha agafat un caire totalment dual. Al matí passejo pel poble, vaig al riu a veure els nens com es banyen, vaig a veure la gent implicada en els diferents projectes engegats per comentar tal o qual cosa, xerro amb el metge del poble - cosa que m'assegura un mínim de 2 hores de conversa - que és cubà i porta aquí vuit mesos i es mor de ganes de tornar, o vaig a visitar les obres en marxa.

A les tardes devoro llibres, després d'acabar "L'arquitectura del poder" he començat un de contes i poemes creols ("kont kreyol") amb l'inestimable ajuda del diccionari creol-francès. És difícil, però cada cop necessito menys el diccionari, cosa que em fa accelerar el ritme de lectura. Però parlar encara em costa una mica. Poc a poc, que només porto un mes. També m'ajuda el fet de fer reunions amb gent que no parla ni mitja paraula de francès, així que m'he d'esforçar per recordar com es diuen les paraules en creol (a vegades són semblants, però gairebé mai igual) Llavors acabo parlant amb els articles mal posats, els temps verbals descoordinats... però em faig entendre, que és l'important!



Avui no poso cap foto actual perquè se'm va acabar la bateria de la càmara i me n'acabo d'adonar, així que us poso una foto de fa uns quants dies i que no ve a cuentu del que estava explicant... És el gerent de la cooperativa de cafè explicant el que queda d'una premsa de Blocs de Terra Comprimits de fa 40 anys. Fa molt, amb un capellà progre van començar a fer unes quantes construccions amb BTC. Però quan aquest capellà va marxar, la premsa es va quedar allà, a l'intempèrie de la cooperativa de cafè. I els constructors que la sabien utilitzar se'n van oblidar. Però ara, mentre ens ensenya aquesta relíquia ens diuen les meravelles que feien, i només amb terra, sense ciment."i què sòlid!"; "i què fàcil"; "i què maco!"; "i què barat!"

I es pregunten "què fariem ara construint així, sense ciment?" i l'altre li respon "tenir més diners per altres coses..."