30 d’ag. 2008

Agrònoms i Currículums!

Durant els últims dies a Karis han passat poques coses però intenses. Les tardes han estat totes hipotecades per les pluges, aquest cop molt fortes; mai havia vist una pluja similar.. Res a veure amb les pluges londinenques que vam tenir fa unes setmanes. Les d’ara, duraven només 3 o 4 hores, però he arribat a omplir una galleda d’aigua deixant-lo a la intempèrie... calculant, calculant, surten uns 300 litres per metre quadrat. En només 3 o 4 hores! I encara sort que aquí a Karis només hi arriben les pluges, perquè al sud del país, també hi arriben els vents ciclònics, si no estic mal informat, del Fai i el Gustav, que segons algunes trucades al sud han causat moltíssimes destrosses. Aquí, les destrosses es limiten a algunes cases mal col•locades amb un pam d’aigua a l’interior, tot moll, molt de fang, cotxes enganxats... però poca cosa més per sort.

Però si durant les tardes m’he hagut de quedar a casa o a l’SKDK, els matins han estat plens d’activitats, amunt i avall sense parar. Durant quatre dies ha estat aquí la Rosa Parés – ella també tan “ciclònica” amb la feina – aquest cop acompanyada d’un agrònom colombià. El David Díaz és un tio senzill, modest i amb molts coneixements acumulats que dirigeix una entitat que es diu Semillas de Agua, que es dedica a donar suport acadèmic a diferents centres de formació professional de Colòmbia. Els ajuden sobretot amb temes d’agricultura, ramaderia, aigües, transformació de productes... En resum, tot el que volen fer aquí al Centre de Formació Professional de Karis (CFPK), a la branca d’Agricultura i Medi Ambient.





Així que durant hores i hores he tingut la sort d’assistir als tallers per a redactar el pla d’estudis d’aquesta disciplina. Discutint amb els coordinadors de l’SKDK i professors del CFPK quins principis generals regiran el centre, quines àrees temàtiques hi haurà i què s’haurà de tractar durant els dos anys de formació. Em recordava moltíssim els temps passats (ja passats!) discutint a les reunions de pla d’estudis de l’ETSAB. Però realment molt més dinàmic i instructiu (dicho sea de paso) amb anades i vingudes, afegint components ideològics, sentimentals i pràctics, no només acadèmics i teòrics. I és que el CFPK és el resultat d’un somni de la comunitat, el que donarà un futur als joves de la zona, que ara han d’emigrar a ciutats més importants, sense gaires més esperances que evitar que els hi robin tot abans d’un any i puguin tornar amb uns diners mal guanyats a la butxaca.



Perquè us feu una idea, alguns dels principis generals són (que diferents que els que tenim nosaltres)!:

- Equitat social, de gènere i territorial
- Promoció de la cultura local
- Recerca per aprendre i aprendre a enriquir-se
- Reforçar la participació comunitària en la conservació del medi ambient

I finalment les àrees temàtiques del pla d’estudis seran

- Medi ambient
- Producció animal
- Producció agrícola
- Aigua
- Transformació després de la collita
- Comercialització
- Sociopolítica i cultura
- Energies alternatives
- Construccions rurals

De cada un d’aquests temes vam anar desgranant les matèries i subtemes, en uns processos interessantíssims d’anàlisi que m’han permès aprendre un munt de coses!

I el que també hem fet amb el David, l’agrònom que semblava que tenia solucions senzilles a tots els problemes, ha estat visitar el terreny del CFPK, per planificar i assignar zones per als cultius, producció animal, jardí botànic... Amb unes idees naturals, lògiques, anavem passejant i deia “Aquí veo un cafetal precioso” o “Que lindo sería ver todo eso lleno de guadua”. I després ens explicava perquè el cafè necessita ombra, perquè la guàdua protegeix el terreny, o les meravelles d’ocells que tindria el jardí botànic d’aquí un anys.

També, poc a poc, va anar explicant quines característiques havia de tenir l’espai agrícola, l’animal, etc... Així que finalment ja tinc totes les bases per dissenyar el jardí botànic i tots els espais necessaris per al CFPK. La comunitat ha formulat les voluntats, els agrònoms les condicions, i ara em toca interpretar-ho tot per distribuir bé els espais...


jijiji, quin caos!

4 comentaris:

Alícia ha dit...

Quin dibuix més maco!
I la distribució pinta bé. Amb la zona de recuperació a l'altre costat del riu, els conreus a la zona fèrtil a prop del centre, el corredor biològic, els bambús i canyes al riu. Però per què poseu la guadua tan amunt? Waw, deus haver après un munt amb l'home aquest!

Anònim ha dit...

sem duvidas estos projeitos sao muito boms, parabems!! mas axo que falta uma presença de branco maior...

Roux ha dit...

sao muito boms maestro? que be :)
La veritat és que si que he après molt.
Lo de la guadua és perquè hi ha un canal natural de desguàs del terreny i serviria per mantenir-hi la terra i que deixi d'erosionar-se

pilar cós ha dit...

Està molt bé poder concretar amb diversos entesos de tots els temes que suren al voltant del projecte del centre de formació. Es veu coherència, rigor i ganes... què més vols? ojalà, com dius, els plans d'estudis d'aquí miressin més per la consistència estructural i la coherència i no tant pel pes i poder implícit que vol tenir (en abstracte, però molt concretament, je!) cada departament o secció (rotllo de politiqueix, uix, egj.
Respecte al teu PFC és curiós com s'hi insereix el tema de producció animal. Això pot provocar l'aparició d'una altra "pota" en el projecte. és un tema vast, complex i que demana una bona superfície i dedicació.
I, en canvi, hi ha un parell qüestions que trobo a faltar:

1. per una banda, la de la gestió de residus de tot tipus (lligat a l'aigua, el tema de desgüàs, però també lligat a cuina i latrines... i de la producció agrícola). residus a tractar, a eliminar i a reconduïr i recuperar en altres productes.

2. d'altra banda, la necessària organització del lloc, no tant del territori a gran escala, però si la "domesticació" del terreny, topografia en funció del rec, basses controlades, lleres del riu, camins i carrers i llocs d'eres i treball a l'aire lliure.

Potser ho penso així després de veure les desgràcies dels aiguats dels ciclons, i ja imagino que no és un plis el fet de canalitzar l'aigua, però ajudar-la d'alguna manera, preveure els seus camins en diversos moments de l'any...

ja. ja he dit!
endavant amb el projecte. una abraçada i... com sempre... sigues mooolt feliç.