Coses variopintes

Pels que no sapigeu res de l'Alicia, després d'un agitat i llarg periple fins a Sao Paulo, ja està perfectament instaladinha i aprenent a ballar samba... Aquí a Karis, mentrestant, la vida segueix igual de tranquil·la que sempre. Segueix fent sol al matí capaç d'evaporar tota l'aigua dels carrers, i a la tarda plou prou com per tornar-los a omplir de fang. A veure si algun dia faig una foto al matí i una a la tarda del mateix lloc per ensenyar la magnitud de la tragèdia...

Les dues obres que ara hi ha en marxa segueixen sense estar en marxa. …és a dir, a una encara no han arribat les roques per fer els fonaments, i a l'altra encara no han netejat el terreny per traÁar els fonaments. Apreto la gent per veure si podem avançar una mica perquè amb la broma de les tempestes tropicals fa una setmana que estem igual, només hem avançat una mica preparant les armadures dels pilars. Però la resposta que tinc sempre Ès que "demen si dye vle n'ap fè sa". …s a dir, que si Déu decideix que també plourà a la tarda, doncs res de res.

A vegades tot això em recorda a una barreja entre el "vuelva usted mañana" i el "me estáestresando" del malibú. Però la veritat, després de viure experiències en obres de Barcelona i voltants, no crec que sigui gaire diferent. Almenys en els temps de les coses. Aquí és el temps qui impedeix treballar, allà són altres coses!

Per sort tinc altres temes per anar fent... Les germanes de Karis (la soeur Marité i la soeur Maripol- alies Te i Po) han cedit una part dels terrenys de la parròquia per acollir una de les disciplines del Centre de Formació Professional de Karis. Ara elles tenen un petit centre on ensenyen a nenes a cosir i cuinar. En el futur, aportaran la seva experiència per formar professionals (nois i noies) de la costura (cosir i sastre) i la cuina (cambrers i cuiners). I a mi m'han demanat a veure com poden distribuir un munt d'aules de teoria i pràtica en un terreny petitíssim. Típic projecte de posar 3 aules de 12x6 i 2 de 6x6, més direcció, botiga, serveis, escales, aula d'alfabetització, espai per rentar, planxar i emmagatzemar el material; i si pot ser amb un bon porxo. I tot això en un terreny de 14x15 metres al costat d'una zona inundable... !

Aquí... comentant la jugada!

També vaig preparant i escrivint un taller de formació teòrica sobre tecnologies apropiades, similar al que ja vam fer per al BàiG, però aplicat a Karis, i orientat a constructors i dirigents d'aquí enlloc d'estudiants d'arquitectura. Però l'esquema serà similar...

- Perquè és important buscar noves tecnologies aquí i ara?
    - Economia
    - Ecologia
    - Qualitat de l'habitatge

- Factors necessaris per resoldre aquests problemes
    - Voluntat
    - Capital
    - Tecnologia apropiada

- Què és una tecnologia apropiada?

- Comparem dues tecnologies de murs a Karis (bloc de sorra ciment i torchis - moderna i tradicional)

- Són apropiades aquestes dues tecnologies?

- Exemples / propostes de tecnologies apropiades
    - Panells prefabricats (el que estem provant al projecte de Dlo Carice - ramaderia)
    - Jàsseres prefabricades (el que provarem a les noves choukounes quan es desbloquegi el tema)
    - Bloc de Terra Comprimit (que ho provarem quan tinguem una premsa sense destrossar)


    
Per anar fent boca, unes fotos de dues cases acceptables, una amb bloc, l'altra amb torchis

I parlant de premsa de BTC, aquest dissabte 9 me'n vaig d'excursió cap al sud, a l'Escola-Taller de Kamperen per veure si ens en volen fabricar una, o vendre... o qui sap! Però per fi sortiré una mica de Karis. No és que no m'agradi la tranquil·litat del poble, aqui enmig de les muntanyes la veritat és que s'hi està molt bé. Res a veure amb la inseguretat que pinten als diaris (l'altre dia a El Periódico comparaven Hatí amb Irak... en fin). Però tanta tranquil·litat... per un urbanita com jo... uf! Me'n vaig al sud i a la capital tres o quatre dies!

A veure cotxes i asfalt.

Gent amunt i avall que ni et mira perquè porta estrès a sobre.

Palmeres enlloc de mangos.

El mar enlloc de muntanyes.

I l'Escola-Taller aquesta, que es veu que fa molt temps que funciona. Ja veurem com es desenvolupen les coses... De moment vaig fent la maleta, procurant no deixar-me res. Perquè aquí és difícil aconseguir, per exemple, una pasta de dents que no tingui un gust horrible per dir alguna cosa...