Festes patronals a Karis

Dissabte, primer dia oficial de les festes de Karis, es va animar tot el poble després de les pluges del dia anterior. Sortia gent de tot arreu! Em creuava pel carrer gent menys habituada que jo a caminar pel fang. Segurament tota la diàspora de Karis, que aquests dies omple el poble. Han vingut a veure la família, els amics, el poble... i a celebrar el 50 aniversari de la parròquia. Però també, com no, han vingut a recordar el clérin, els tambors, la massa descontrolada i els càntics Vadou (que no voudou). A aquesta gent que és de Karis, però no viu aquí, se’ls pot reconèixer fàcilment, no només per la seva roba, sovint molt més yankee, sinó també per la manera de caminar, temorosa, inclús amb fàstic, mirant contínuament el terra, procurant no embrutar (gaire) les seves sabates recent netejades.

Un cop a la plaça la gent s’apinyava al voltant de totes les taules de joc i les paradetes d’alcohol casolà i caramels. Cada una amb la seva llum de querosè, l’aire de la plaça agafava una olor enrarida, entre suor, querosè, clérin i d’altres totalment irreconeixibles. Mentrestant, amb l’escenari a mig acabar, un munt de gent instal•lava a contrarellotge tots els cables pels espectacles que començarien amb 4 hores de retard. També hi havia molta gent pintant el decorat de darrere l’escenari, amb paciència i finalment a la llum de les llanternes. Quan finalment van començar els espectacles ja era fosc del tot. Van començar amb uns quants discursos, tots de caire bastant pilota: gràcies a tal, a qual, a fulanito, a menganito que són súper bona gent, sobretot el Diputat JeanBerthold, gràcies a ell les festes es fan possibles, i coses per l’estil. Després que si gràcies a tots els assistents, als tècnics, a Santa Helena, etc. I la gent volia espectacle, no volia xerrera, perquè era molt tard i jo, la veritat, em moria de son!



Els balls, com els que ja coneixíem del 2006, entre la sensualitat i les arrels africanes, amb molt de moviment de cintura i molts tambors amb un ritme frenètic. Però també, cal dir-ho, amb un toc de ridícul i pràcticament improvisat que feia riure bastant! I així vam estar, ballant i amb una cridòria increïble fins les tantes de la nit. Cada cop que sortia algú a l’escenari per ballar tota la multitud començava a xisclar i aplaudir. Però mentre durava l’espectacle, tothom callava i mirava atent. Ara, quan parava la música, el soroll del públic es tornava encara més fort i tothom saltava i reia, dient que en volia més... Llavors parava l’activitat a sobre l’escenari fins deu o quinze minuts més tard, quan començava el següent número. I així, mica en mica va anar passant el temps, fins que vaig anar a dormir a la 1 de la matinada!



El diumenge vaig estar tot el dia amunt i avall, a la plaça, el camp de futbol i casa, descansant la “ressaca” del dia anterior. Però els actes de festa eren a la tarda, després de la missa dominical. Així que vaig anar cap a la plaça, a veure les curses de bicicletes, de sacs i de cavalls. Tot un espectacle. No per la cursa en si, que en realitat és d’allò més avorrit (veus passar-ne un, ara l’altre, i ja està). El més divertit és veure tot el caos que envolta tota la organització, veure tota l’expectació que genera qualssevol esdeveniment, per petit que sigui, veure les reaccions de tothom, els crits, les rialles... increïble! I quanta gent! Comparat amb la tranquil•litat habitual de la plaça!

I a la nit... vaig anar al teatre! Siiii que divertit! Jajaja! Va ser molt semblant que el dia anterior a la plaça. Havia de començar a les 20 del vespre i va començar a les 23! Quin merder! Que si el Delco, que si va desaparèixer el presentador, que la sala no estava plena. Hi havia gent dormint per la sala, jajaja. Els espectacles, similars als del dia anterior, però tots giraven al voltant de les músiques del món, començant per la haitiana però amb tocs de “jazz”, “shakira”, “flamenc”... ho poso tot entre parèntesis... Els vídeos parlen per si sols!



Dilluns, tercer dia i el més important de la festa (Sta. Helena) me n’he anat a les 9 en punt a missa per viure el que m'havien dit que seria "la millor missa de totes les misses". Quan he arribat ja estava tot ple, així que m’he hagut de quedar tota l’estona dret. 4 hores de xerrera, entre uns i altres!!! Però bé, ha estat interessant perquè han explicat la història de Karis (avui fa 50 anys de la creació de la parròquia) i ha estat divertit sentir anècdotes d’èpoques remotes. Però ja tinc misses per 4 anys acumulats! uffff