26 d’ag. 2008

Projecte a Dlo Carice

Dia 26 d'Agost

Entre pluja torrencial i taller sobre el Centre de Formació Professional de Karis, també he hagut de trobar el moment per anar a visitar les obres de Dlo Carice. Per sort, han pogut anar avançant, poc a poc, però gairebé cada dia hi han treballat. Mentre s'acabaven els fonaments de la casa vam començar a traçar els de la cuina. I mentre es feien els de la cuina, s'assecava el formigó dels fonaments de la caseta... I ara ja han començat a fer els murs, tot i que els hi vaig dir que s'esperessin una mica, almenys una setmaneta! Però aquí el que no es penja treballant, té molta pressa... així que ja tenim els murs a la meitat!






Això serà la cuina

D'altra banda, amb l'agrònom colombià vam estar buscant bambús i els vam rescatar d'una mort pràcticament segura... Resulta que els van plantar enmig de la zona de pastura dels cavalls i vaques i, alguns han sobreviscut a les podadores naturals. Així que els vam gairebé tapar de merda de vaca, els vam posar uns pals al voltant... tot molt capità planeta, jijiji. I ara a esperar! Diu que si plou bé creixeran ràpid... i com que les pluges estan assegurades...










----------------------

Dia 17/08

En un moment de nyonya dominical, per treure'm la son de sobre i intentar posar una mica de serietat a les festes patronals vaig decidir anar a Dlo Carice, a veure com estaven les obres de la caseta pel projecte de ramaderia... i quan vaig arribar em vaig posar content de veure que els fonaments estan gairebé acabats, que només falten les cantonades i posar les armadures dels murs. Així que els sacs de ciment, les pedres i la sorra han passat a millor vida per convertir-se en formigó ciclopi, que sona molt millor per als fonaments d’una caseta.






-----------------------

4/08
A causa de les pluges dels últims 5 dies, entre 6 i 12 hores al dia, encara no han arribat tots els materials a l'obra. Els camions que havien de portar les roques, la grava i la sorra no han pogut arribar al terreny a causa del mal estat de la carretera, no obstant sí que han pogut arribar els ferros i el ciment, ja que els han portat amb un transport més lleuger.



Les rases segueixen fetes i amb les parets verticals però ara són plenes d'aigua. Com que el terreny és tan argilós, és totalment impermeable, així que s'ha d'esperar a que s'evapori l'aigua. Però com que és difícil que s'acabi d'evaporar abans que torni a començar la pluja, he demanat al constructor que compri un plàstic prou gros com per tapar els forats les hores de pluja. D'aquesta manera podrem començar aviat les obres.




A part d'això, l'altre dia vaig estar parlant amb el veí, el sr. Maniquès (o simplement Bos Kès) per veure si pot fer un pressupost per als panells prefabricats. De moment segueix emparrat en que són molt més cars que fer-ho tot amb bloc... a veure si xerrant xerrant, comptem quanta fusta i terra fan falta i quanta mà d'obra i ho comparem amb quant ciment i sorra necessitem. No pot ser que fer el torchis en obra (trenat de fusta i fang) sigui molt barat, però fer-ho en un taller sigui més car que el ciment! Aiiiii, poc a poc ens anirem entenent!


---------------------

Dia 30/07

Anem de visita d'obra (jijiji) per veure les rases fetes per als fonaments. La terra és tant argilosa que els talls són completament verticals. "yo bon?" ens pregunta el Francilor, que els ha fet. Els forats estan be, responem. Ara falta omplir-los amb les pedres que ja es comencen a apilar al voltant. Ja tenim tots els blocs acabats, curatsi apilats.



Fa uns dies ja vaig escriure sobre el projecte de cria de cabrits a Dlo Carice. Aquest és el primer projecte que físicament hem engegat i començat a construir. Així que d'ara endavant aniré afegint algunes fotos de com van evolucionant les obres. La idea és fer una construcció petita, amb només dues habitacions de 3x3 i una galeria davant per al treballador en la petita cooperativa de cabrits. Després de parlar amb un constructor i un fuster d'aquí hem decidit provar de construir només les cantonades amb bloc i la resta amb panells prefabricats de fusta i fang. A veure com es van desenvolupant les coses :) Poc a poc aniré sumant fotos en aquest article.

-------------------------------------

Dia 28/07

Anem amb el Frérot (el constructor) per traçar el que seran els fonaments. Tenim alguns problemes de llengua; nosaltres encara no dominem el creol i ell no parla francès. Diu que parla anglès però només ens diu coses com "okey" o "wait for me". Així que finalment preferim el creol. Poc a poc ens anem entenent. Tardem cinc hores per fer la feina, però al final ho aconseguim!




--------------------


Dia 25/07

El terreny original. No té gaires dificultats, és pla, prou gros, ben orientat, ventilat... Només té un problema. A part de tots aquests elements que ens han ensenyat a valorar a l'Escola per decidir un emplaçament, aquí hem de comptar amb el voudou. Aquest terreny resulta que és "Boko" és a dir, que un oungan ha decidit que té mals esperits, o que els lwas faran mal a aquells que s'hi instal·lin per viure. Així que hem hagut de tenir en compte això també i acabar posant l'edifici en un raconet. Al cap i a la fi s'ha de decidir l'empaçament menys dolent, no? A vegades també orientem més cap a nord perquè hi ha millors vistes, encara que no tinguem tanta llum natural...

La neteja del terreny va ser, evidentment, a mà i matxet. Durant un parell d'hores, dues persones van estar tallant les plantes el màxim arran de terra possible.




4 comentaris:

pilar cós ha dit...

és fantàstic: en fer les rases la pila de terra queda dins el que seran les estances. és com si ja s'ocupessin les habitacions amb vida del lloc. això els hi deu agradar als experts en voudou, no? és aquella història d'exercicis d'escola, on demanen que tot el que hi ha al lloc quedi allà, organitzat d'una altra manera, canviant la topografia...
a quanta estona està aquest lloc de Karis-ciutat? ho dic perquè és d'un verd mooolt agradable.
el que es veu al fons que és? la caseta d'eines? i els cabrits? han de recloure's en una tanca? tenen límits físics?
ja ens explicareu. a la segona foto es veuen ja uns panell... són ràpids de fer, no?
alens, fins aviat.
sigueu feliços, encara que ara cadascú toca una tecla diferent.

pilar cós ha dit...

quina ilusió que fa veure com els projectes es comencen a construir... i creixen. primer s'ancoren bé en terra, ben palplantats! i ara, a crèixer! cel amunt, orgullosos de començar a ser una entitat.
què guapo!
felicitats!!!!!!
sigues moooolt feliç, Roger (o Javi, no ho sé, jeje)

Alícia ha dit...

Waw, això sembla que comença a funcionar, no? :)
Què tal amb el Frerot, us enteneu? I amb el Kess, heu fet algun prototip dels pannells de torchis? Ja has mesurat la distància entre els murs per veure si per casualitat són prou regulars per posar-hi pannells prefabricats :P?
Quina il·lusió, és el teu primer projecte en construcció! :)
Petonàs!

Roux ha dit...

si... va funcionat, poc a poc. És on millor va tot!
Els forats, que al principi havien de ser de 170x250 acabaran sent de 174x226. però tot okey,jijiji