Per fi he arribat a la frontera Dajabón-Wanamèt, després de 5 hores d'autobus (més les 10 d'ahir!). Sembla que tinc una atracció pels dies de "mercat binacional" ja que sempre que he creuat aquesta porta ha estat en divendres o dilluns (els haitians i dominicans poden creuar-la lliurement aquests dos dies). Al fons, la porta entre tots dos països. La resta, sobren les paraules.
Entrades
Mudança: joancane.wordpress.com
Fa 14 anys
2 comentaris:
doncs si, sobren comentaris. En altres temes tinc records propers de similituds, de comportaments, de condicions materials... però en els mercats tinc altres records, sobretot el de l'abundància. el camp, a catalunya, des que jo ho recordo, ha tingut productes i s'ha pogut vendre i hi ha hagut diversitat, de fruites, de verdures, de bèsties, d'artesanies... el que ens ensenyes tú és dur, sembla "fruit" d'una misèria estructural, endèmica i gairebé irressoluble, no? no ho sé, no sé com es deu poder "lluitar" en situacions com aquesta.
En fi. la impotència dol.
de totes maneres, intenta ser feliç.
Magnífics els vídeos! Tal qual la realitat! juas!
Aquesta concentració d'activitat, de vida, amb un ordre propi, en el qual crec que aviat ja et sabràs moure amb agilitat ;)
Un petó des de una altra ciutat aparentment caòtica, amb el seu ordre especial ;)
Publica un comentari a l'entrada