l'ultim sopar de l'Elvis

No tenir electricitat pot tenir els seus inconvenients. Bé, nosaltres tenim una placa solar, però no dóna per molt més que unes bombetes de baix consum o un ordinador. Així que tot i que no depenem exclusivament del sol, diguem que un cop es fa fosc ja anem desfilant cap a sopar i extrany és el dia que a les 8'30 del vespre no estem llegint estirats al llit (o dormint!). Un avantatge de no tenir electricitat és que no podem tenir nevera. Això pot semblar un inconvenient a priori; però també ens obliga a cuinar cada dia menjar fresc, cosa que és tot un luxe. Amb la calor i humitat que fa aquí, res no dura més de dos o tres dies mort (sigui animal o vegetal). La manera de tenir menjar fresc és anar al mercat, comprar verdures recent collides i animals vius, sobretot amb plumes ja que tenir una vaca al pati és més complicat.

Normalment un pollastre no dura més de tres o quatre dies al pati, més que res perquè s'ha d'alimentar i això costa pasta (o arròs o blat de moro). Però hi ha hagut una excepció, amb un ànec, que l'hem guardat durant dues setmanes per avui. El problema de tenir un ànec al pati durant tants dies i veure com s'engreixa és que li acabes agafant una certa estima, li poses nom, jugues amb ell... i arribes a oblidar que algun dia acabarà ficat a l'olla amb salsa de tomàquet, patates, banana i arròs d'acompanyament.

Però avui fem el sopar de despedida de l'Alicia, amb els coordinadors de l'SKDK. Demà baixem fins a la frontera, jo em quedaré a la banda haitiana i ella marxarà per arribar a Sao Paulo després de dos dies de viatge i passar per Santo Domingo i Bogotá. Però això sí, avui anirem a dormir sense que l'Elvis passegi més pel pati. L'Elvis, l'ànec blanc amb cresta, haurà acabat els seus dies en una bona despedida...


Aquest és l'Elvis. Sobren explicacions, no? Aquest tupé, aquest caminar, aquest bufar... el rei.