8 de jul. 2008

Alguns projectillus en marxa

Ens hem pres un parell de dies per reflexionar i passar a net les coses. Sona estrany penso ara, ja que tampoc portem gaire temps aquí... El primer dia vam tenir dues reunions (quina efectivitat!) bastant intenses, de benvinguda i de treball alhora.


L'Alicia i el Roger a "l'oficina" de casa. Darrere l'Alicia, a terra, el gos negre. Un dia farem un article amb totes les bèsties de casa!

A la primera reunió, el Doy - coordinador de l'SKDK - ens ha explicat com ha evolucionat la comunitat aquests dos últims anys. Tal i com esperaven, han aprovat i posat en marxa el que ells li diuen "le Rêve", el somni. Aquest somni són accions concretes de desenvolupament de la comunitat, que es van decidir en assemblea. És a dir, que pertanyen a tots aquells que van voler en un moment decidir el futur de la seva comunitat. Aquest somni està dividit en 4 plataformes:

- Alimentació, agricultura i ramaderia
- Educació
- Sanitat
- Organització social


La seu central de l'SKDK, amb la flamant nova sala de reunions

Cada una d'aquestes quatre plataformes té una complicada organització, però ja estan funcionant a bon ritme. La que millor funciona és la d'organització social, amb moltes formacions per a les associacions locals. Respecte a la sanitat, el que més crida l'atenció són els dos nous centres de salut comunitària, que ja s'estan construint, un d'ells al costat mateix de casa nostra. A més, preveuen la construcció de cinc petits llocs de reunió i/o formació en sanitat. Ens han demanat que els hi donem un cop de mà a projectar-los, així que d'aquí poc començarem a tenir feineta d'arquitectes!


El nou centre de salut al costat de ca nostra

Però on més "feina" ens han donat és en el camp de l'Educació. El primer que haurem de fer és ajudar a fer el pla d'estudis del Centre de Formació Professional, sobretot pel que fa a la construcció. De fet tenen assignats ja tots els professors, però cap d'ells és de construcció, tots són d'agricultura, ramaderia, etc. També anirem d'aquí poquet a visitar el terreny on hi haurà el Centre de Formació per tal de veure exactament com estan els edificis actuals i començar a pensar en la distribució del jardí botànic, que sembla de moment el més urgent de tot. El curs comença al setembre, i les inscripcions el 21 de juliol, així que hi ha molta feina a fer!


Fotoplànol del terreny on hi haurà el jardí botànic i el Centre de Formació Professional


Finalment també ens han demanat que pensem en dos cursos que s'han de dur a terme. El primer sobre tecnologia i construcció, l'altre sobre urbanisme i gestió del territori. Així que de moment no estem gens avorrits! A més a més ens hem portat dos llibres d’allò més addictius i ens passem les hores lliures al porxo, llegint. Molt recomanables: “El siglo de las luces”, del Mendoza (gràcies Ferran pel consell) i “La arquitectura del poder” de Deyan Sudjic (tranqui pare que t’arribarà sencer!)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei nois!!

Ja veig que va tot molt bé per allà. La veritat es que a bcn la calor està, però es porta bé. La moto super bé, quina comparació!!

Un petó fort per tots dos.

LuisG.

pilar cós ha dit...

enveja corrupia, la meva
el cuc m'agafa i ja m'en aniria jo també a fer feina. ja ho sabeu! però tranquis que em reprimiré de totes totes.
aquí em sento una mica robòtica, potser la conclusió és que ja no té gaire sentit seguir en una feina després de tants anys.
per mail us enviaré la proposta de màster pel proper octubre

petonàs

pilar cós ha dit...

el michelet és com un guia? l'he vist avui a la foto on esteu tot de persones catant el tros de la Charité. La Charité és de Karís? i com va el bar de la sra Da?
ja ens fareu un album de persones, eh?
perquè no ens feu cinc cèntims de a qué es dediquen cadascú dels vostres veïns, veïnes, col·legues... i com passen el temps i quins desitjos tenen?
ho dic perquè segur que són diferents mirades al dia a la nit, a la vida, al demà, al ahir, a la memòria de les persones, dels actes, de les experiències, fins i tot de les coses...
com sempre
sigueu ben feliços i apreneu força