Animals i bèsties

Hi ha alguns dies en què em llevo ja amb mal de panxa només de pensar que m'he de prendre el resochin, la medicació preventiva de la malària, que destrossa bastant la panxa a canvi de donar-te més seguretat enfront d'una eventual picada d'un mosquit anòfeles. I de fet n'hi ha molts de mosquits, cada vespre anem de cacera just abans de sopar. El safari comença amb el ritual del plagatox, un espiral d'un producte químic que adorm els mosquits - amb algun avantatge hem de comptar! Cada nit en cauen vint, trenta... depèn de la paciència que tinguem i de si hem tancat bé o no la mosquitera de la porta. Potser els hauríem de posar tots dins un pot i deixar-los a la porta a mode d'avís per als que gosin entrar. Amb aquestes caceres hem aconseguit de moment sopar cada dia tranquils, només molestats de tant en tant per una papallona nocturna grossa com una ma.



Amb els mosquits acaba la nostra relació diària amb els animals que és bastant intensa i prolongada al llarg del dia, tot i que en realitat no en tenim cap sota la nostra responsabilitat. El primer que es desperta, per desgràcia, és el gall, que es passa cantant entre les 4 i les 6 del matí. Després que tothom l'hagi maleït mil i una vegades - segur que fins i tot els pollastres - desapareix i calla un altre cop fins el migdia. No obstant, tota l'activitat comença a engegar realment cap allà a les 5 del matí quan s'afegeixen al gall els ànecs, pollastres, coloms, gallines... tot allò que tingui ploma. Cada espècie comença el seu dia de remenar tots els racons buscant molles, formigues i altres restes petites. Hem arribat a comptar dos galls, un 14 ànecs, una vintena de coloms - impossible contar-los - i una desena de pollastres i gallines.


Uns quants ànecs practicant el noble art de la migdiada a l'ombra d'una palmera.


Part dels coloms esperant el moment en què el veí els hi tira el menjar.


Aquest pollastre té pinta de saber que tenia els minuts comptats. Com que aquí no tenim nevera, el menjar sempre es fa del dia ;)

A partir de les 5 s'activen els humans, que també en som uns quants. El sr. i la sra. Maniquès són els veïns, que viuen amb dues noies més. A la casa del costat també són cinc o sis - també és difícil comptar-los... I ja des de molt d'hora del matí van apareixent persones per treballar, fer negocis, o no, amb els nostres veïns de pati; realment aquí comença tot molt d'hora. Nosaltres som els últims que ens posem en marxa cap allà les 5'30, quan ens fem una dutxa en la que gastem menys aigua de la que segurament consumim al llarg del dia (uns 4-5 litres!)

Quan sortim al pati, tot ja engegat del tot. Tothom està immers en les seves tasques diàries; les primeres del matí són donar de menjar als animals que estan tancats o lligats com els conills (n'hi ha una quinzena) i un parell de porquets. Aquests dos porquets van arribar fa poc amb la seva mare truja, portada per un senyor ja gran. Venia a vendre els petits per unes quantes gourdes, ja que ell no té prou diners per criar els porcs. El nostre veí va acceptar el tracte, però abans va haver de caçar els porquets. Tots vam acabar participant en la persecució, rient i cridant per espantar-los, el sr. Maniquès, nosaltres mateixos, l'amo de la truja i uns quants nens veïns. Finalment vaig ser jo que el vaig agafar, després que el vam arraconar entre quatre persones a la galeria de casa nostra. I tothom partint-se de riure. Suposo que deuen estar tan poc acostumats a veure un blanc perseguint porcs com nosaltres a participar en aquesta activitat. jijiji


Els conills més petits amb sa mare.


El porc, tot espantat després de la persecució.

D'animals per aquí la casa també tenim un parell de gossos i un gat. Un d'ells, el Toki, sempre és amb nosaltres. Suposo que ha vist que som els que menys escurem els ossos! Per això ens posa contínuament cara de pena i belluga la cua quan el mirem i li diem que marxi (cosa que mai aconseguim). Evidentment, mencionar totes les bèsties nocturnes - i no tan nocturnes - com rates, formigues, escarabats, aranyes, etc. I tots els ocells que volen lliures als arbres del voltant (potser els que més ens sorprenen) com són els colibrís, picots i altres d'irreconeixibles.


El Toki esperant la seva recompensa :D



Alguns ocells que tenim pel voltant; alguns colibrís no fan més de 5 cm!

Apa, ja he escrit sobre tots els animals que tenim per aquí prop, jajaja. Són uns quants, no? A part d'observar els animals, també anem fent feina, eh... el que passa és que ens ha tocat molt el sol últimament i per això no puc escriure sobre coses serioses! Hem fet 4 dies d'excursió seguits per visitar diferents terrenys on s'hi construiran tots els projectes de sanitat de l'SKDK. D'aquí poc més notícies!