Amb un primer cop d’ull, sembla que el poble de Karis no hagi canviat gaire aquests dos últims anys. La vida segueix igual de tranquil•la. Els nens ens miren estranyats quan passem pel carrer i els hi diem un amable “Bonjou! Kouman ou ye?” I per resposta obtenim un tímid “nou bien” o un “m’la”. Inclús de tant en tant, un xaval observador crida: “Blanc!!!”
Diumenge hem anat una estona a missa, fins que ens hem avorrit de no entendre res de res (encara! D’aquí poc comencem les classes de kreyol). El pare Obla segueix fent els mateixos discursos interminables, parlant de Jesús, la solidaritat i l’esforç que hem de fer en aquests temps difícils. I tothom l’escolta, més o menys avorrits com nosaltres; però ells ho entenen tot!
La veritat és que potser sí que en aquests dos anys els temps s’han tornat bastant més difícils. El preu dels aliments ha pujat molt, sobretot el dels més bàsics. Per exemple, fa un any, una marmita de blat de moro costava entre 25 i 30 Gourdes (més o menys mig euro). La setmana passada el preu de la marmita va arribar a les 130 Gourdes; 5 vegades més en un any!
Hi ha dues raons principals per explicar aquesta escalada de preus. La primera relacionada amb el canvi climàtic ja que la temporada d’huracans de l’any passat es va retardar 3 mesos. Entre setembre i desembre va haver-hi unes pluges massa abundants a Karis, just quan els agricultors feia poc que havien sembrat les collites. Resultat, la collita de blat de moro i de festucs perdudes. Posteriorment, de febrer a maig, quan havia de ser altre cop la temporada de pluges, hi ha hagut una gran sequera, fent que gran part de la collita de cereals es perdés, sobretot l’arròs.
El veí caçant pèsols al pati de casa nostra
La segona raó està relacionada amb el Programa Mundial d’Aliments (WFP en anglès) i altres iniciatives suposadament solidàries de grans institucions mundials. A Karis hi ha vàries escoles que, durant anys, han depès fortament d’aquests programes ja que reben aliments a canvi de res per als seus alumnes. Aquests nens, gràcies a aquesta assistència s’asseguraven almenys un àpat calent un cop al dia. Aquest any, el subministrament del PMA s’ha vist reduït a la meitat per diverses raons (desastres humanitaris a l’Àsia i escalada – també – de preus a nivell mundial). Així doncs, com que molts nens no poden menjar a l’escola, o mengen menys, les famílies han de comprar més aliments al mercat.
Puja la demanda, menys oferta... resultat: augment desmesurat dels preus i ningú sap trobar-hi una solució. N’hi ha que insinuen que als països rics ja els interessa que els països pobres segueixin sent pobres. D’altres ja parlen de “revolució”. Coses d’aquest sistema econòmic mundial que especula amb el preu de la vida de les persones.
Comerç típic al mercat de Karis
Avui ha sortit la vena pessimista, però aquests primers dies també hem pogut veure que hi ha molts projectes en marxa, alguns molt brillants. Des de temes més socials (tallers sobre com crear cooperatives agrícoles) fins a la creació de dos nous centres de salut a la comunitat fruit de l’anàlisi, discussió i la decisió popular.
Ja anirem explicant, poc a poc, que tot just acabem decomençar!
La nostra veïna més petita jugant amb un sedàs d'arròs
Entrades
Mudança: joancane.wordpress.com
Fa 14 anys
3 comentaris:
ben arribats! seguiu fent diari, el seguirem com il faut, dia a dia.
tot i el missatge pessimista. de fet és el que toca, ja sabem que als de sempre, els que tenen de tot i els que ens fan tenir, mica en mica, de tot, ja els hi convé que més de mig mon no tingui de res... però que quedin lluny de nosaltres, que siguin els altres, que si volen ser dels nostres hagin de passar per tantes dificultats que prefereixin no sortir dels seus llocs... prou. tot i el que trobeu o, precisament per tot el que aneu trobant, sapigueu ser feliços, aprendre i ajudar.
(us he "vist" amb el rafa)
Eis al.lots!!! Quina passada!!!
M'encanta aquest diatari! Esper que el pogueu seguir escrivint!!! Sa veritat es que esta molt be poder llegir realitats de primera ma de coses que passen arreu del mon. Encara que sempre costin de pair es important fer-ne difussio!!
I si no podeu entendre del tot els sermons... tampoc vos preocupeu gaire!!! jeje
Besades!
maria
EI! Doncs sí, a vegades és dur això de veure la realitat de primera mà. Però potser el post és així una mica pessimista perquè ho vaig escriure cansat, després de fer totes les visites de rigor a la gent important del poble, jejeje
Intentarem anar actualitzant sovint. Com que hem de ser sovint a la oficina per treballar, també podrem anar utilitzant internet. Tot i això, aquí tot depèn dels núvols. Si 'hi ha molts, ni electricitat ni internet. Si n'hi ha pocs, només electricitat. Si no hi ha núvols, tenim de tot i força! És el que té tenir tota l'energia elèctrica gràcies a plaques solars i l'internet via satèlit. Tota una experiència d'autogestió ;)
Publica un comentari a l'entrada