Hi ha dies en què ni els ànecs s'atreveixen a sortir al sol i allunyar-se una mica de sa mare. Uns dies en què no corre ni una gota d'aire i fa que la calor i la humitat es converteixin es converteixin en sufocants. Un dia com aquest, nosaltres hem decidit anar a visitar a La Pierre una construcció que ja vam estudiar fa dos anys. Bé, no és que ho haguem decidit nosaltres... Portàvem dos dies esperant a les 8 del matí a algú per acompanyar-nos a veure el terreny de Savansale, el del Jardí Botànic, i aquest algú no apareixia perquè havia d'estar a Cap Haitien resolen temes més importants. Així que, al tercer dia hem decidit que si no venia ningú un altre cop hi anàvem i punt. Tot i que ens hauria agradat anar-hi amb algú que ens expliqués totes les novetats dutes a terme aquests dos anys.
Però tachán! a les 8:05 ha aparegut el Michelet, que treballa en temes de salut comunitària per dir-nos que venia per acompanyar-nos. Però no a Savansale, sinó a La Pierre, perquè per anar a Savansale abans s'ha de parlar amb el Cacic de la zona... Així que res, hem anat de bon matí a caminar, una mitja horeta, sota el sol, que a les 8:30 ja pica d'allò més. Hem estat parlant una estona amb la gent d'allà, sobretot la Suzette, una agrònoma. Ens hi hem entretingut unes dues horetes. I al tornar... amb el sol tan alt... no hi havia qui caminés. No es veia ningú caminant, només l'Alicia el Michelet i jo. I l'Alicia i jo reflexem el Sol, així que se'ns veu poc, jajaja
El sol cau tant vertical que ni el barret fa ombra!
Marró del riu, marró de la terra, marró de la nena
Tornant al poble, hem passat per casa de la Sra. Da, que ha obert el primer bar del poble, amb tauletes sota un Zamand (ametller d’índies suposo) Aquest dissabte ens ha dit que fa la primera gran inauguració. Diu que tindrà els preus molt més baixos que els altres venedors del poble. Per vendre molt de barato (millor que poc de car) i així anar renovant l'estoc. A més, els dissabtes farà menjar preparat. Això promet. Ens hi aproparem a veure com està l'ambient.
Els ànecs que no surten de l'ombra ni que els persegueixis!
Entrades
Mudança: joancane.wordpress.com
Fa 14 anys
2 comentaris:
Hola,
només volia dir-vos que està molt bé que feu un blog d'aquesta aventura i que us llegeixo amb molta afició.
Salutacions des de Alemanya i que vagin molt bé els vostres projectes ;-).
Judith (física,Castell d'Aro, dues paraules perque em reconeixeu)
és una meravella anar-vos seguint pas a pas. he avisat a algú més, ahir al martí, el "de la rosa p"
ei! m'agrada molt això de veure persones que no ens coneixem compartir aquest espai, somnis i realitats. dures, tendres, curioses, punyents... sigueu molt feliços
Publica un comentari a l'entrada