Hi ha poques coses comparables a poder posar els peus en una palangana d'aigua fresca després de caminar durant 4 hores sota el sol tropical. I si a més li sumes poder menjar unes galetes recent fetes per la nostra veïna Sra Maniquès, el plaer es multiplica per dos. En una de les nostres excursions per visitar el tercer terreny on hi ha d'anar una choukoune, hem anat fins a l'extrem sud de la comunitat. Després d'una hora de cotxe per arribar a La Rose i una i mitja més caminant pel riu i les muntanyes per arribar al cul del món, a Sabastian. I allà, on ja acaba Haití i comença República Dominicana, hi ha un terreny petit, travessat per un camí fet a base de passar-hi per dirigir-se a la frontera. En aquesta zona, les casetes encara es camuflen amb el terreny. Els murs fets de la mateixa terra que les envolta, les cobertes fetes amb un metre de gruix de palla seca i negra.

Intentant seguir el ritme...! això de la selva, molt maco, però difícil!

Una caseta totalment integrada al medi.

Tot anant cap allà hem pogut disfrutar d'uns paisatges increïbles. La veritat és que Karis és un lloc preciós, una vall entre altes muntanyes, amb bastanta vegetació, atravessada de rius i rierols, plens d'ocells i tot bastant verd (menys que fa dos anys perquè no ha plogut tant). Caminant pel riu ens ha donat la sensació d'estar caminant per una selva, però un cop hem canviat de vessant ens hem trobat un magnífic bosquet de pins. Si no hagués fet tanta calor, m'hauria posat a buscar rovellons (jonjon li diuen aquí).

Des d'aquest punt es veu gairebé tota la comunitat de Karis

Però també hi ha alguna sensació negativa en aquesta excursió. Quan hem arribat a la frontera amb República Dominicana hem pogut veure una realitat més crua del que ens esperàvem. Tot i la bellesa dels paisatges que haviem trobat mentre caminàvem, ara, allà aprop s'aixecaven les muntanyes dominicanes, després del riu fronterer. Unes muntanyes igual d'altes i igualment orientades que les haitianes, però amb una gran diferència. Les muntanyes dominicanes estan poblades de boscos molt més frondosos que els d'Haití. És el resultat de diferents realitats polítiques i econòmiques que encara tardaran molt a igualar-se.