Recordeu aquesta foto?
Doncs, com qui no vol la cosa, després de 6 o 7 visites a casa del ferrer del poble, aquella relíquia s'ha convertit en una futura premsa per blocs de terra comprimida.
Aquí en teniu el primer resultat. No obstant encara li queden moltes coses per millorar... i encara no hem trobat la terra ideal perquè aquí és difícil trobar una cosa que no sigui argila pura o sorra pura! I encara no hem aconseguit barrejar-les prou be. Per cert, s'accepten propostes! ;)
Però... anant per passos, com hem arribat a tenir aquest canvi? Doncs fa uns dies, els de Camp Perrin em van enviar el pressupost per la premsa de BTC... Després de varies setmanes preparant una oferta econòmica, finalment va arribar. Però va resultar ser de 1300 Dolars (no haitians... americans!!!) I clar, massa car. Resulta que la poden fabricar, però a un preu massa elevat perquè consideren que és massa complicada i no hi ha prou demanda. Ai...la llei de la oferta i la demanda fins i tot regeix llocs com Camp Perrin!
Uns dies més tard de l'ensurt, vaig comentar-ho amb el sr. Maniquès, afable veí, constructor, fuster, membre de l'associació de comerciants i veterinari entre altres coses. I xerrant xerrant, va i diu amb tota la calma: "ah, doncs reparem la que hi ha a la cooperativa" Com??! Com que la reparem? On??! Qui??!¿ Doncs resulta que hi ha un ferrer al poble molt bo i barat, que segur que la pot arreglar. El Felix Remy, un regodete rialler a qui tothom diu (inexplicablement) Charly, que viu a quatre passes de casa però per venir-me a veure es desplaça en la seva nova yamaha M1000. Així que res, ja ens tens al Maniquès i a mi caminant amb el Charly cap a la cooperativa per veure un altre cop aquella relíquia mentre jo anava pensant si no se li podria haver ocorregut fa un mes i mig aquesta idea.
I si els de Camp Perrin van fer una oferta de 48.000 gourdes, el Charly va fer un pressupost de 3000 per reparar-la... i res... aquí estem, visitant cada dos per tres el taller del ferrer del poble, per anar comentant els canvis i fent proves per veure si la podem acabar de reparar. Espero que sigui aviat, encara que es dobli el pressupost crec que serà un bon negoci, no?
Entrades
Mudança: joancane.wordpress.com
Fa 14 anys
3 comentaris:
quins maons més bonics que surten!
doncs encara que dobli el pressupost millor si és queda per allà una eina que puguin seguint utilitzant el dia de demà i no "tan sols" un edifici (per allò de la canya i el peix)
per cert, estic d'alumne de la sra Pilar Cós... no sabia el parentiu! m'ho va dir la Nadine quan estavem donant voltes pel Marroc, d'on vam tornar diumenge. Vam poder construir un sostre amb fusta, canyes, terra i palla. Genial :D
sort i vigila amb aquests huracans!
Què bé que hagueu pogut recuperar la premsa! Però com us heu fet per saber com eren les peces que faltaven? Quan la vam anar a veure semblava no més que 4 ferros rovellats.
Visca! Aquest és un pas real cap endevant :). Felicitats Roger!
I quina expectació que sembla crear, a jutjar per les fotos ;)
Un petonàs pel meu arquitecte preferit :D
sisi, quatre ferros... però ara potser serveixen molt més que per decorar! jajaja
A part de lo de la canya... també és important ensenyar a pescar!
Vam fer unapetita formació, però a veure si en un futur pot venir algú que en sapiga més! Seria genial!!!
Publica un comentari a l'entrada