Acabant algunes coses...

Suposo que, com que ja queden menys de tres setmanes, és normal que vagi tancant alguns dels projectes que he vingut a fer aquí...

Dijous passat vaig anar a Dlo Carice i vam col·locar el primer dels panells al lloc que li correspon. Fins aquest moment em sembla que tant el constructor com el fuster se'm prenien una mica a guasa. Però després d'estar trenant els bambús i, sobretot, després de col·locar el panell, vam quedar tots ben satisfets. La veritat és que fa patxoca. Amb una mica d'imaginació ja es pot veure com serà la caseta finalment, amb meitat fusta, meitat formigó. El fuster, tot entusiasmat ja em va dir que la pròxima galeria que havia de fer la tancaria amb bambú trenat així. És que fa una llum preciosa i fresca! Així que per aquest costat ja estic ben content si, com a mínim, hem aportat alguna nova idea i barateta...



El divendres... primer dia de formació. 45 persones. Nervis. Boca seca abans de començar a parlar. Em quedaré en blanc? M'explicaré be amb el meu creol xapusseru? Per sort, durant tota la formació el Leonel, amb qui vaig estar preparant l'esquema de les formacions, anava fent incisos i explicacions... Va estar molt be tota la discussió sobre les responsabilitats de cada u en la gestió d'un territori i quines zones de la comunitat es destinen a cada activitat. Va haver-hi una mica de moment de pànic quan vam estar localitzant en el plànol de la comunitat els llocs amb més boscos i els més deforestat. Després de mitja hora posant símbols amunt i avall, resulta que tota la comunitat està desforestada alhora que té molts boscos. Merda! Però al cap i a la fi és normal, perquè si bé en general hi ha boscos, és veritat que estan molt mal gestionats i cada cop pitjor. Així doncs, ja quadrava... I vinga! Tots un altre cop a discutir sobre qui és més responsable sobre la desforestació, si l'Estat per no garantir una política forestal, o l'individu que va i talla un arbre qualsevol. Per sort no ens vam quedar aquí i vam acabar podent donar varis criteris per com millorar la situació!

Respecte la segona formació i la premsa de Bloc de Terra Comprimit (BTC), també vaig estar liat fins a l'últim moment per preparar-la. Vam acabar de reparar la premsa el dissabte mateix, a les 8 del matí. La formació sobre tecnologies començava a les 8'30! I ja em tens a mi, corrent pel poble amb un carretó amb la premsa, que pesa uns 40 kilets, un cub ple de terra i una pala ben grossa. La gent em mirava com si ja m'hagués tornat boig. Ara que ja no em diuen blanc, em diran sonat. Però bé... la formació va ser increïble! Erem unes 45 persones també, i al principi vam discutir moltíssim sobre les tecnologies que hi ha actualment a Karis, sobretot el bloc de ciment i la fusta trenada amb fang. Pros, contres, crits, insults, reflexions filosòfiques, culturals, sobre sanitat... Una mica de tot! Va ser emocionant. I després, a l'hora d'explicar què és i com funciona el BTC, va ser realment divertit. De seguida, les dones de la formació van aixecar-se i em van treure la pala de les mans i es van posar a remenar la terra. I després van ser elles qui van voler premsar els primers blocs. Va ser realment interessant, anar explicant tot el procés, des de l'extracció de la terra fins la posta en obra, amb la premsa allà al costat i els BTC recent fets.







La formació la vam acabar amb la cançó “Tèt ansanm ak mèn an mèn n ap bati yon lòt demèn” (Tots junts, mà amb mà, construirem un altre demà) molt apropiada per a la ocasió.

I després de tota l'activitat dels últims tres dies, el diumenge em vaig despertar tard i cansat, amb una ressaca mental que feia temps que no tenia... però suposo que ja em va be! Una mica d'estres enmig de tanta calma ja va be. A partir de la setmana que ve, seguiré amb el projecte a Dlo Carice i, potser dels mil potsers, comencem amb els punts de reunió i la cuina! Ara! Quan ja falten menys de tres setmanes! Però suposo que més val tard que mai...